Tuesday, July 21, 2009

Quin any més explosiu!

La sincro del Pele s’ha disparat aquest any amb tants èxits!
Hem acabat el curs amb una bona actuació del grup dels estels a la Copa Catalana i amb una medalla de bronze amb duos. Però no us penseu que això és bufar i fer ampolles! S’ha coreografiat un duet en quinze dies i s’ha modificat altra vegada la rutina amb tres noies menys. I entremig, l’ intensiu del juliol, no està gens malament, oi?

Tot plegat ha estat possible gràcies a l’esforç de molta gent que directa i indirectament han fet camí al nostre costat. Per això, no ens cansarem de dir-vos a tots i a totes: Gràcies!

Gràcies
a tot l’equip d’entrenadores, per la vostra dedicació i pel vostre entusiasme. Sou l’ànima que mou aquest club. Models de conducta a on s’ enmirallen tantes vegades les nenes i les noies.

Gràcies a totes les “sirenes”, pel vostre esforç i la vostra il·lusió, per haver confiat amb les vostres entrenadores, sabent que elles us duien a bon port !

Gràcies als pares, per fer-nos costat en tot moment, i per comfiar en nosaltres com a col·laboradores en l’educació de les vostres filles.


Crec que tres són els ingredients bàsics que ens han portat a l’èxit :

1r -> Treballar dur per aconseguir una fita.
2n -> Confiar en tu mateix
3r -> Sentir-te recolçada pels que t’estimen - encara que et facin enfadar- .

Tot plegat acaba sent el combinat ideal per aconseguir els objectius previstos.
De vegades, més que les medalles, hem de valorar tot el camí realitzat, les fites personals aconseguides per cadascú i sentir-nos satisfets per tot el que s’ha pogut aconseguir. Anem aprenent dels errors i canviem actituds que ens milloren dia a dia. Les companyes de camí ens recolcen i ens hi ajuden.

Voldria acabar recordant algunes qualitats que desenvolupa l’ esportista entrenant :
• l’esportista sua molt per aconseguir allò que desitja,
• no té por d’esforçar-se, arrisca malgrat el cansament,
• dedica molt de temps per superar-se, aprèn, escolta,
• es refia de la seva entrenadora, rectifica, persevera, col·labora, aporta, crea...
• i, al final, obté el fruit esperat, sentint-se satisfeta amb ella mateixa i àmpliament recompensada.
Val doncs la pena, o no dedicar-s’hi?

Ja veieu que ens ho passem molt bé “ballant a l’aigua” i aprenem a conviure i a compartir moltes coses bones però també algunes de desagradables però necessàries per créixer.
Per tot això, com no voleu que, després de tantes hores, ens hi quedem ENGANXADES?

Bon estiu a tothom i gràcies per fer-nos costat!

Meritxell (entrenadora de les més grans)

.