Tuesday, July 23, 2013

Campionat d'Espanya Aleví de Natació Sincronitzada

Les noies de l’equip Aleví de natació sincronitzada del Club van desplaçar-se el cap de setmana passat a Madrid per disputar el Campionat d’Espanya de la seva categoria.
El campionat, celebrat a les piscines del “Centro de Natación MUNDIAL 86” de Madrid, acollia les competicions de categoria Sènior, Júnior i Aleví, i va agrupar més de 250 nedadores alevins de tot l’estat.

Les nostres nedadores viatjaven a Madrid amb els deures fets després de 3 setmanes de treball intens. Sota les ordres de les seves entrenadores (Cristina i Clàudia) i la coordinadora (Íngrid), les alevines del Club van entrenar fins a 8 hores diàries durant els 13 dies previs al campionat per arribar a Madrid en les millors condicions possibles.
Lluny dels llocs capdavanters, d’equips com el Kallipolis o el Granollers, les nostres nedadores tenien un repte clar, competir al màxim nivell i demostrar que dia a dia poden anar millorar els seus resultats.
Divendres 12:
A les 8h00 del matí sortia l’AVE que portava a l’equip a Madrid; un viatge tranquil amb les nedadores concentrades en els dies de competició que tenien per davant. L’arribada a l’hotel va començar a despertar al personal, després d’un passeig de 25 minuts pel “Parque del Retiro” arrossegant les maletes, les noies veien més a prop la competició i els nervis començaven a aflorar.
Després de dinar, les noies van poder pair tot el viatge amb un descans merescut a les habitacions, s’acostava el moment d’iniciar el campionat amb els primers entrenaments a la piscina. A les 18h00 el neguit va fer moure l’expedició, les noies no aguantaven més temps a les habitacions i necessitaven sortir de l’hotel, berenar improvisat a la piscina i primeres sensacions des de la grada (ostres, però si és la piscina de salts d’splash).
El primer entrenament va servir per relaxar una mica a les noies, un cop a l’aigua les coses tornaven a la normalitat i es movien novament en el medi on es trobaven més còmodes.
Dissabte 13:
El despertador treu a les alevins del llit abans de les 8h00 del matí, a la tarda comença la competició i cal esmorzar bé per agafar energies.
Sense temps per adonar-se’n les nenes tornen a estar a l’aigua, no són ni les 10h00 del matí però cal entrenar fort perquè a les 11h58 tenen l’entrenament amb música. L’entrenament surt perfecte, les nenes treballen amb ganes i esperen amb il·lusió el moment de saltar a la piscina de competició, si competeixen com estan entrenant aquests dies faran un bon resultat.
La música arrenca, les nenes es llancen a l’aigua amb decisió, només és un entrenament però cal fer-lo amb força per adaptar-se a la competició. Les coses no funcionen, les nenes estan nervioses i no arriben a les posicions. Han sigut 8 minuts d’agonia i desesperació, ansioses per fer-ho bé han acabat totes esgotades, sense aire i amb llàgrimes als ulls. Buf, mal inici, però cal sobreposar-se perquè a la tarda toquen figures. Marxem a dinar.
Afortunadament les nenes han aconseguit fer un “reset”, el dinar ha anat bé i les nostres nedadores obliden el mal moment del matí i es concentren en les figures de la tarda. No hi ha temps per descansar, a les 15h30 arrenca la competició i cal anar abans a la piscina per escalfar.
Són moltes hores de competició i cal mantenir els ànims de totes, han de fer 4 figures i el temps d’espera es farà etern. Per sort, els 3 entrenadors (Cristina, Clàudia i Dani) i la Júlia Bianchi, mantenen l’alegria del grup i permeten petits moments de desconnexió a les noies mentre esperen. L’arribada dels pares i mares ajuda a recuperar el somriure malgrat el neguit per la competició, tots ells venen amb ganes d’ajudar i entren a la piscina amb energia. Les nenes s’activen en veure’ls i els saluden efusivament. Entre anades i vingudes, somriures i moments d’histèria, aplaudiments silenciosos i “onada” inclosa de totes les nenes la competició s’acaba. Per sort no ha sigut tan llarga com ens pensàvem i tindrem temps per relaxar-nos, les nenes poden parlar amb els pares i fins i tot, tenim temps per veure competir a les juvenils.
Diumenge 14:
Arriba el moment de la veritat, després de la jornada de figures d’ahir, avui toca estrenar-se amb l’eliminatòria d’equips. Després d’un entrenament previ d’una hora, comencen els preparatius per la competició, gelatina, pintura, banyador... a mesura que el temps passa el neguit per la competició augmenta. El sorteig d’ahir va deixar a les noies en el 8è lloc de sortida, darrera del CN Kallipolis. Les noies estan molt nervioses mentre esperen el seu moment.
Últimes paraules de les entrenadores i les noies pugen a la tarima de sortida. És el moment, cal sortir a per totes.
La primera figura no surt bé, les noies no han deixat els nervis als vestuaris i es nota. Estan massa garratibades i intranquil·les, aquest no serà el seu millor ball. Al final acaben en 16a posició, tot i què no han demostrat tot el que havien fet en els darrers entrenaments han superat a 3 equips.
Ara cal oblidar-se de l’equip i preparar el combo, les nenes han treballat fort per millorar-lo durant els entrenaments i estan molt contentes dels resultats. Cal aferrar-se a això i mentalitzar-les que a la tarda les coses aniran molt bé. El sorteig les deixa en el 18é lloc de sortida, així doncs, tindran temps per alliberar tensions un cop comenci la competició mentre veuen als altres equips competir.
Una hora abans del seu torn reben la trucada de l’Íngrid, cal agafar-se a qualsevol cosa que pugui motivar a les nenes i després de les hores que han passat juntes durant l’intensiu, ella pot ajudar-les.
El Kallipolis ja és a la tarima de sortida. Novament anem darrera d’elles però aquest cop no ens importa. La cara de les nenes no és la del matí, ara estan més concentrades i amb ganes de fer-ho bé.
Les coses surten molt millor, les nenes treballen fort i tot i que alguns salts no són perfectes aconsegueixen fer-los tots força bé. Aquesta vegada podem estar tots contents, s’ha treballat bé i les coses han sortit. Les nenes abandonen la piscina i es posen en fila preparades per escoltar la puntuació... 50.7000!!! La satisfacció pel resultat permet alliberar-se totalment dels nervis, les abraçades i crits d’alegria deixen pas a les primeres llàgrimes. La temporada ha sigut molt dura per tothom i aquest resultat és una gran victòria.